31/12/11
Quina millor manera d'acabar l'any amb una sortida pels voltants de casa. Envoltat de la parella (Maria) i de bons amics ( Joan, Carlets, David i Miriea ). I si a la vegada es consumeixen algunes de les calories ingerides en excés durant aquests dies, què es pot demanar més?
Bé, es pot demanar que no es torni a cremar la muntanya que vam pujar. Es tracta del Puig de Marc, una muntanya que marca enormement el paisatge de Picamoixons. La seva bellesa i presència no passa decepercebuda per ningú. El foc del darrer estiu l'ha deixat desprotegida, l'ha empastifat de cendra.
Ho dic amb la boca petita: sí, tot i veure-la cada dia, encara no havia pujat mai fins el punt més alt. I ja no podia esperar més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada