dijous, 8 de desembre del 2011

Tarda de fredolics, tarda de negrets

26/11/2011

Tot i ser un any boletaire estrany degut a l'enorme sequera patida els mesos d'estiu i primers de tardor, almenys aquesta última quinzena hem pogut omplir el cistell de fredolics o negrets. Dos denominacions pel mateix fong com segur que n'hi haurà d'altres segons la zona geogràfica.




Un bolet esplèndid per cuinar-lo passat per la paella amb all i julivert. O també que us he de dir d'un arròs amb fredolics....Així com del tot recomenable cuinat amb bacallà. Bé, només són tres exemples de les multituds d'opcions que ens dóna aquest bolet als amants de la bona cuina.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

BOSCOS DE POBLET (PNIN) - MIRADOR DE LA PENA

04/09/2011

Bonica passejada de diumenge tarda pels boscos de Poblet. Aquest cop ens vam endinsar per l'alzinar de la Pena. Una ruta que iniciàvem des del punt d'informació de la font de la Magnèsia, a les Masies de Poblet.




L'itinerari, ben senyalitzat, transcorre per bonics senders a través d'una gran varietat de paisatges i racons ( bosc de ribera, alzinar, pineda, antigues pedreres, un pou de gel, una casa forestal, fonts....) fins arribar al mirador de la Pena on podem contemplar una encisadora panoràmica de la Conca de Barberà.


dimarts, 6 de setembre del 2011

NORUEGA (GLACIAR JOSTEDAL)

24/08/2011

Quan passi el temps i pensem en el viatge a Noruega, segur que ràpidament ens vindrà la imatge de la visita al glaciar de Jostedal. Per tot el grup era el primer cop que en trepitjàvem un. I certament que és del tot recomenable. Una experiència única per percebre la força de la natura.



El glaciar de Jostedal és el més gran de l'Europa continental. Forma part del Parc Nacional de Jostedalsbreen i ocupa una extensió d'uns 60 km i ens alguns punts el gruix és de més de 500 m.
Tot i així, a conseqüència del canvi climàtic, les seves dimensions es van reduint.




Nosaltres vam caminar guiats per una de les llengües durant un parell d'hores. Formant un grup d'unes 10 persones lligades amb corda i amb l'ús imprescindible dels grampons. Aquests, són uns elements metàl·lics que es lliguen a la bota i degut a la sèrie de puntes permeten mantenir l'adherència sobre el gel. L'altra element que portàvem era un piolet que servia de suport.





Un dels aspectes més impressionants era copsar, quan teníem una referència, el diminuts que érem davant els enormes blocs. A nivell plàstic, del tot destacable les tonalitats blaves que agafen la masses de gel. L'explicació rau en l'absorció de la llum. El degradat va de tons blaus clars a blaus més foscos a mesura que l'escletxa guanya profunditat.





dijous, 1 de setembre del 2011

NORUEGA (PREIKESTOLEN)


22/08/2011

Continuant amb el viatge per terres noruegues, un altre excursió que teníem marcada amb majúscules i vermell era l'ascensió fins a Preikestolen. Es tracta d'una enorme formació de roca, el nom significa púlpit. Amb una caiguda vertical de 600 m sobre el Lysefjord.



La nit anterior la vam passar a l'alberg que es troba a l'inici de la ruta. És també el punt de parking pel gran nombre d'excursionistes que arriben d'arreu enlluernats per aquest punt únic. Tant en cotxe com en autocar. La situació de l'alberg queda resaltada per un bonic llac que es troba sota seu. Acabats de llevar i contemplar les vistes que s'obren davant nostre no té preu.

D'aquest punt de partida fins la roca vam invertir hora i mitja aproximadament. És un continu de gent en marxa cap a l'objectiu. El trajecte no es fa gens llarg degut a l'encant del recorregut que obliguen a fer fotos successives.




I un cop a dalt, què dir? doncs que és obligat pujar-hi. Les vistes vertiginoses sobre el Lysefjord són una descàrrega d'adrelanina sobretot quan t'acostes al límit de la roca. Val la pena arribar a aquesta vora. Això sí, asseguts o bé estirats. Ja que una pèrdua d'equilibri drets seria fatal.




Per cert, dalt es van viure uns moments molt emotius!



diumenge, 28 d’agost del 2011

NORUEGA ( LYSEFJORD - KJERAG - KJERAGBOLTEN)


20/08/2011

Tota Noruega és un Parc Natural, un paradís per explorar espais i racons plens d'encant. La natura se'ns presenta davant nostre en la seva màxima expressió, on costa trobar paraules per descriure les sensacions que perceben cadascun dels sentits. Va ser el destí escollit per l'Amadeu, la Laura, el Carlets, la Maria i un servidor per explorar-la durant 10 dies


.

La costa noruega està repleta de fiords, valls sotmeses a l'erosió glaciar que han estat invaïdes pel mar. Un d'ells és el Lysefjord al sud-oest del país, aprop de la ciutat de Stavanger. Té una llargada de 42 km i es troba envoltat d'enormes parets amb caigudes verticals que arriben als 1000 metres.




El vam recórrer de punta a punta a dalt d'un ferry. Saltant al poble de Lysebotn. Un cop allí amb el cotxe ens vam enfilar per una carretera plena de revolts que ens portaria fins el parking d'inici de la caminada al cim del Kjerag i més enllà, fins la pedra kjeragbolten. Es tracta d'una pedra encabida entre parets amb una caiguda de 1000 metres sobre el fiord. Una excursió marcada en majúscules a l'agenda del viatge.

Es tracta d'una caminada d'unes sis hores entre anar i tornar. Amb pujades i baixades successives fins arribar a l'esplanada que ens porta fins el cim. El temps no ens va acompanyar. Del tapat inicial va passar a la pluja constant i emprenyadora. Coberts amb el ponxo anàvem avançant amb una boira cada vegada més espessa. Apareixia la sensació de tirar avall però si no ho feiem avui a saber quan hi podríem tornar. Empapats arribàrem al cim.





Però el verdader objectiu el teníem més enllà. Al cap de 20 minuts arribàvem a la pedra. Quina llàstima la boira! era la frase que més repetíem. Doncs no era per menys, ens impedia veure la vertiginosa vista del fiord sota nostre.




Pujar sobre la pedra ja és cosa d'agoserats. Del grup ja us imagineu qui s'hi va posar, no?



Enllaç a imatges google de kjeragbolten un dia clar: http://www.google.cat/search?hl=es&q=kjeragbolten&gs_sm=e&gs_upl=2320l5014l0l11911l12l11l0l7l7l0l286l806l0.2.2l4l0&biw=1366&bih=575&um=1&ie=UTF-8&tbm=isch&source=og&sa=N&tab=wi

De retorn cap el cotxe el temps es va aixecar una mica, que ens va permetre contemplar unes espectaculars vistes aèries del fiord. Inoblidables!








dijous, 11 d’agost del 2011

BOSCOS DE POBLET (PNIN) - MOLA D'ESTAT - TAULA DELS 4 BATLLES



08/08/2011

Després d'unes setmanes a Escòcia sota el típic clima atlàntic, ja hi havia ganes de bon temps i de sortir a estirar les cames per les nostres contrades. L'elecció fou pujar a la Mola d'estat i arribar-nos fins la Taula dels 4 batlles.



Vam deixar al cotxe a la casa forestal de Castellfollit (hi ha una entrada anterior amb una excursió sortint del mateix punt). Des d'allí seguim per la pista forestal que porta cap a la casa forestal del Titllar fins un punt no massa ben senyalitzat on hem d'agafar un trencall a mà esquerra. Ens hi hem de fixar bé ja que pot portar a confusió. És un senderó d'inici pronunciat que comença en un revolt de la pista on podem observar alguna amagada marca de pintura verda. Aquest sender ens porta fins el Coll de la Caldereta.

Un cop al coll, ens trobem amb el GR-171 que ens porta fins el nostre primer objectiu: el cim de la Mola d'Estat. Des d'allí observem l'interior de les muntanyes de Prades amb el poble de Capafonts a la dreta. De les tres creus del cim, només n'hi ha dues com es pot observar a la foto.




Tot i la presència d'algun núvol amenaçador, decidim continuar una mica més enllà fins la Taula dels 4 batlles. Punt de confluència de 4 termes: Prades, Vimbodí, Rojals i Mont-ral on es reunien els seus respectius representants.



Rertornem al punt d'inici pel mateix recorregut de pujada. A punt d'arribar a Castellfollit, la Maria té la sort d'observar fugaçment un intrèpid cabirol. Jo sento el remor però no hi sóc a temps. Arribem al cotxe amb la satisfacció d'aquest bonic passeig per la nineta dels nostres ulls: els Boscos de Poblet.

.

dissabte, 6 d’agost del 2011

ESCÒCIA - ARTHUR'S SEAT (EDIMBURG)



25/07/2011

Edimburg és una ciutat ideal per caminar i caminar recorrerent carrers, carrerons, parcs i petites muntanyes. Una d'elles és Arthur's Seat al costat del palau reial de Holyroodhouse que s'alça amb força erigint-se sobre la ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Des del seu cim es contempla una espectacular panoràmica a 360º.




Vam ascendir per l'opció més directa des del Palau i vam baixar per l'altre costat voltejant el peu de la muntanya per un entorn ideal per fer esport.


ESCÒCIA - ILLA DE SKYE



22, 23 i 24/07/2011



Ver illa de Skye en un mapa más grande

Impressionats del viatge a les Highlands del cap de setmana passat, volíem continuar explorant aquestes singulars terres del nord. Doncs bé, juntament amb la Maria vam llogar un cotxe per dirigir-nos a aquest cop cap el nord-est, cap la bonica Illa de Skye.

Durant el trajecte ja vam poder contemplar la majestuositat dels paisatges escocesos quan passaven pel The Cairngorms National Park. Una vegada rera l'altra havíem anar parant per observar el que teníem al nostre voltant. T'hi quedaries hores però s'havia de continuar el trajecte fins el nostre destí: el poble de Portree a la costa oest de l'illa. Vam fer nit en un acollidor Bed&Breakfast. A l'illa s'hi pot entrar amb ferry i des de mitjants dels anys noranta a través d'un pont. Aquesta última fou l'opció que vam utilitzar



L'endemà dissabte vam seguir recorrent l'illa amb l'intenció de fer alguna parada i recorre a peu algun paratge. L'escollit fou Old Man Storr. A través d'un sender que s'endinsa al bosc vam pujar fins contemplar aquesta espectacular formació rocosa amb forma de menhir. El camí era força concorregut degut a la bellesa de l'indret. Un cop completada l'excursió vam continuar voltejant i resseguint la costa amb parades en alguns punt com a la cascada de Kilt Rock. Del tot aconsellable parar al mirador per contemplar-la. La parada i fonda d'aquest dissabte era a l'est de l'illa, a un B&B del petit poble de Borreraig. Tranquilitat absoluta.

El diumenge ens tenia preparat poder observar una bellesa natural infinita. Estem parlant del Nest Point. Un cap de l'oest amb un bonic far i una obertura a mar commovedora que va provocar que estéssim una llarga estona sobre una penyasegat amb la boca oberta i la ment fascinada. Només ens repetíem que no seria l'última vegada, seguríssim que hi tornaríem.

Relaxats per aquests instants únics que havíem viscut, vam empendre el camí de retorn cap Edimburgh. En un primer moment tancant un recorregut circular per l'illa i posteriorment seguint la mateixa carretera que vam seguir el divendres de pujada.

dilluns, 25 de juliol del 2011

ESCÒCIA - HIGHLANDS

15,16 i 17-07-2011


Ver Highlands en un mapa más grande


Aprofitant l'estada a Edimburg, el passat cap de setmana 15, 16 i 17 de juliol vam fer una escapada cap a les terres altes d'Escòcia, les Highlands.

Amb un cotxe de lloguer i tot el que representa el volant a la dreta i conduir per l'esquerra. Una nova experiència, sens dubte! La Sara , l'Idoia, la Maria i un servidor ens vam dirigir cap el nostre primer destí: el poble pesquer d'Oban, a la costa occidental, on hi vam fer nit.

De bon matí, vam continuar cap el nord resseguint la falla geològica Great Glen, que forma un conjunt de valls esdevenint un camí natural des de Fort William al sud fins Inverness al nord. A mig camí, a Fort Augustus, vam dinar. A tocar tenim el Llac Ness de parada obligatòria per recórrer les ruines del castell Urquhart i visitar al nostre amic Nessie. Amb la tarda avançada vam arribar al destí del dissabte: Inverness, principal ciutat de les Highlands.



L'endemà i última jornada de l'excursió, vam tancar el circuit circular dirigint-nos primer cap a l'extrem est a través de la costa. Fascinants les vistes al mar des de l'escarpada costa i verticals penya-segats. Vam parar a dinar al poble de Peterhead, continuant tot seguit cap al sud direcció edimburg passant per Aberdeen i Dundee.