22/08/2011
Continuant amb el viatge per terres noruegues, un altre excursió que teníem marcada amb majúscules i vermell era l'ascensió fins a Preikestolen. Es tracta d'una enorme formació de roca, el nom significa púlpit. Amb una caiguda vertical de 600 m sobre el Lysefjord.
La nit anterior la vam passar a l'alberg que es troba a l'inici de la ruta. És també el punt de parking pel gran nombre d'excursionistes que arriben d'arreu enlluernats per aquest punt únic. Tant en cotxe com en autocar. La situació de l'alberg queda resaltada per un bonic llac que es troba sota seu. Acabats de llevar i contemplar les vistes que s'obren davant nostre no té preu.
D'aquest punt de partida fins la roca vam invertir hora i mitja aproximadament. És un continu de gent en marxa cap a l'objectiu. El trajecte no es fa gens llarg degut a l'encant del recorregut que obliguen a fer fotos successives.
I un cop a dalt, què dir? doncs que és obligat pujar-hi. Les vistes vertiginoses sobre el Lysefjord són una descàrrega d'adrelanina sobretot quan t'acostes al límit de la roca. Val la pena arribar a aquesta vora. Això sí, asseguts o bé estirats. Ja que una pèrdua d'equilibri drets seria fatal.
Per cert, dalt es van viure uns moments molt emotius!
La nit anterior la vam passar a l'alberg que es troba a l'inici de la ruta. És també el punt de parking pel gran nombre d'excursionistes que arriben d'arreu enlluernats per aquest punt únic. Tant en cotxe com en autocar. La situació de l'alberg queda resaltada per un bonic llac que es troba sota seu. Acabats de llevar i contemplar les vistes que s'obren davant nostre no té preu.
D'aquest punt de partida fins la roca vam invertir hora i mitja aproximadament. És un continu de gent en marxa cap a l'objectiu. El trajecte no es fa gens llarg degut a l'encant del recorregut que obliguen a fer fotos successives.
I un cop a dalt, què dir? doncs que és obligat pujar-hi. Les vistes vertiginoses sobre el Lysefjord són una descàrrega d'adrelanina sobretot quan t'acostes al límit de la roca. Val la pena arribar a aquesta vora. Això sí, asseguts o bé estirats. Ja que una pèrdua d'equilibri drets seria fatal.
Per cert, dalt es van viure uns moments molt emotius!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada