24/08/2011
Quan passi el temps i pensem en el viatge a Noruega, segur que ràpidament ens vindrà la imatge de la visita al glaciar de Jostedal. Per tot el grup era el primer cop que en trepitjàvem un. I certament que és del tot recomenable. Una experiència única per percebre la força de la natura.
El glaciar de Jostedal és el més gran de l'Europa continental. Forma part del Parc Nacional de Jostedalsbreen i ocupa una extensió d'uns 60 km i ens alguns punts el gruix és de més de 500 m.
Tot i així, a conseqüència del canvi climàtic, les seves dimensions es van reduint.
Nosaltres vam caminar guiats per una de les llengües durant un parell d'hores. Formant un grup d'unes 10 persones lligades amb corda i amb l'ús imprescindible dels grampons. Aquests, són uns elements metàl·lics que es lliguen a la bota i degut a la sèrie de puntes permeten mantenir l'adherència sobre el gel. L'altra element que portàvem era un piolet que servia de suport.
Un dels aspectes més impressionants era copsar, quan teníem una referència, el diminuts que érem davant els enormes blocs. A nivell plàstic, del tot destacable les tonalitats blaves que agafen la masses de gel. L'explicació rau en l'absorció de la llum. El degradat va de tons blaus clars a blaus més foscos a mesura que l'escletxa guanya profunditat.
El glaciar de Jostedal és el més gran de l'Europa continental. Forma part del Parc Nacional de Jostedalsbreen i ocupa una extensió d'uns 60 km i ens alguns punts el gruix és de més de 500 m.
Tot i així, a conseqüència del canvi climàtic, les seves dimensions es van reduint.
Nosaltres vam caminar guiats per una de les llengües durant un parell d'hores. Formant un grup d'unes 10 persones lligades amb corda i amb l'ús imprescindible dels grampons. Aquests, són uns elements metàl·lics que es lliguen a la bota i degut a la sèrie de puntes permeten mantenir l'adherència sobre el gel. L'altra element que portàvem era un piolet que servia de suport.
Un dels aspectes més impressionants era copsar, quan teníem una referència, el diminuts que érem davant els enormes blocs. A nivell plàstic, del tot destacable les tonalitats blaves que agafen la masses de gel. L'explicació rau en l'absorció de la llum. El degradat va de tons blaus clars a blaus més foscos a mesura que l'escletxa guanya profunditat.
