09/07/2011
Ver Pujada al Pedraforca en un mapa más grande
Ver Pujada al Pedraforca en un mapa más grande
Feia temps que ho comentàvem. Teníem moltes ganes de pujar al Pedraforca, uns dels cims mítics de l'excursionisme al nostre país. L'hem de vist des de molts angles, perspectives i contextos, però ens faltava sentir-lo d'aprop, trepitjar-lo en primera persona.
Juntament amb el Joan i el Carlets, vam partir de Picamoixons ben d'hora. Teníem més de dues hores ben bones de camí fins al poble de Gósol on iniciaríem la ruta. Segurament no és la ruta més habitual d'ascensió ja que tenim constància que la major part de gent puja per l'altre vessant, pel refugi Lluis Estasen. Ara ja podem afirmar que la bellesa del camí escollit no presenta ambigüitats.
Botes ben cordades, motxilles a l'esquena i bastons en mà iniciem la següent circular pel massís del Pedraforca (Gósol - Font Terrers - Coma dels Carners - Collada del Teuler - Coll Verdet - Pollegó Superior - Enforcadura - Tartera de Gósol - Serra de la Tossa - Gósol ).
Travassem el poble seguint les marques dels GR 150 i 107 i del PR C-123. Un cop passada l'àrea recreativa de Font Terrers, es deixen les marques dels GR i es seguieixen les grogues i blanques del PR. Anem guanyant metres sense pausa conforme es transcorre a través del bosc. El cor s'accelera i la suor ens empapa. La vegetació s'aclara i fem una parada per agafar forces i hidratar-nos. Ens creuem amb poca gent. Un corredor de la zona ens comenta que és una cara de la muntanya poc transitada.
Un cop arribem a la carena, les vistes a banda i banda són molt aèries i espectaculars. L'anem resseguint fins arribar al Coll del Verdet, punt de confluència amb els excursionistes que pugen per l'altra vessant. Toca guardar bastons ja que ens trobem apunt de començar una serie de grimpades i desgrimpades successives. Vigilant on posem els peus, anem avançant. Ja tenim el nostre objectiu aprop. A quarts d'una arribem al Pollegó Superior, el punt més alt del Pedraforca.
Amb gran satisfacció, observem amb la boca oberta les magnífiques vistes a banda i banda. Costa trobar paraules per descriure el que veuen els ulls. Ens fem, per descomptat, unes quantes fotos per immortalitzar el moment. A l'hora que ens cruspim l'entrepà.
Passada mitja hora al cim, iniciem el descens. Un cop arribem a l'enforcadura, el nostre camí segueix a la dreta baixant per l'enorme pedregar de la tartera de Gósol. Un cop superat aquest tram ens endinsem al bosc de la Serra de la Tossa. El senderó baixa amb fort pendent provocant, degut a la llarga baixada acumulada, que els genolls es carreguin i ho acusin.
Mica en mica , anem visionant la part final. Deixem el bosc i a través d'una pista arribem a Gósol.
Sobretot, tenim molta set. Entrem disparats a un hostal, davant on hem deixat aparcat el cotxe, a fer un refresc que entra d'allò més bé. L'error, però, és no fer cap estirament. Ho patirem els propers dies amb unes enormes agulletes, eh nois!
PD: Per qui encara no ho sàpiga. El Joan se'ns casa el mes que ve!
Juntament amb el Joan i el Carlets, vam partir de Picamoixons ben d'hora. Teníem més de dues hores ben bones de camí fins al poble de Gósol on iniciaríem la ruta. Segurament no és la ruta més habitual d'ascensió ja que tenim constància que la major part de gent puja per l'altre vessant, pel refugi Lluis Estasen. Ara ja podem afirmar que la bellesa del camí escollit no presenta ambigüitats.
Botes ben cordades, motxilles a l'esquena i bastons en mà iniciem la següent circular pel massís del Pedraforca (Gósol - Font Terrers - Coma dels Carners - Collada del Teuler - Coll Verdet - Pollegó Superior - Enforcadura - Tartera de Gósol - Serra de la Tossa - Gósol ).
Travassem el poble seguint les marques dels GR 150 i 107 i del PR C-123. Un cop passada l'àrea recreativa de Font Terrers, es deixen les marques dels GR i es seguieixen les grogues i blanques del PR. Anem guanyant metres sense pausa conforme es transcorre a través del bosc. El cor s'accelera i la suor ens empapa. La vegetació s'aclara i fem una parada per agafar forces i hidratar-nos. Ens creuem amb poca gent. Un corredor de la zona ens comenta que és una cara de la muntanya poc transitada.
Un cop arribem a la carena, les vistes a banda i banda són molt aèries i espectaculars. L'anem resseguint fins arribar al Coll del Verdet, punt de confluència amb els excursionistes que pugen per l'altra vessant. Toca guardar bastons ja que ens trobem apunt de començar una serie de grimpades i desgrimpades successives. Vigilant on posem els peus, anem avançant. Ja tenim el nostre objectiu aprop. A quarts d'una arribem al Pollegó Superior, el punt més alt del Pedraforca.
Amb gran satisfacció, observem amb la boca oberta les magnífiques vistes a banda i banda. Costa trobar paraules per descriure el que veuen els ulls. Ens fem, per descomptat, unes quantes fotos per immortalitzar el moment. A l'hora que ens cruspim l'entrepà.
Passada mitja hora al cim, iniciem el descens. Un cop arribem a l'enforcadura, el nostre camí segueix a la dreta baixant per l'enorme pedregar de la tartera de Gósol. Un cop superat aquest tram ens endinsem al bosc de la Serra de la Tossa. El senderó baixa amb fort pendent provocant, degut a la llarga baixada acumulada, que els genolls es carreguin i ho acusin.
Mica en mica , anem visionant la part final. Deixem el bosc i a través d'una pista arribem a Gósol.
Sobretot, tenim molta set. Entrem disparats a un hostal, davant on hem deixat aparcat el cotxe, a fer un refresc que entra d'allò més bé. L'error, però, és no fer cap estirament. Ho patirem els propers dies amb unes enormes agulletes, eh nois!
PD: Per qui encara no ho sàpiga. El Joan se'ns casa el mes que ve!
una sortida per repetir!!!
ResponElimina