16 d'agost de 2010
Hem sortit a les 7 del matí direcció a Espot, indret on ens allotjarem durant aquests dos propers dies.
A Espot, hem arribat a quarts d'onze del matí, hem deixat les maletes a l'apartament i hem anat a buscar un taxi per anar cap al lloc més esperat: el magnífic Parc Nacional d'Aigüestortes i llac de Sant Maurici.
Un cop allí, no hem pogut deixar de contemplar el llac, la vegetació i els Encantats, muntanyes les quals ens acompanyaran durant tota l'aventura.
Avui, per ser el primer dia, hem decidit anar familiaritzant-nos amb el Parc Nacional i, per tant, hem optat per fer una ruta més lleugera, malgrat les sis hores de caminada.
Primerament, ens hem dirigit cap el refugi d'Amitges passant per un sender tot vorejant l'estany de Sant Maurici, així com també contemplant la cascada de Ratera i arribant a l'estany que duu el mateix nom. A l'estany, hem pogut observar la presència d'alguns ànecs que dibuixaven un paisatge encara més bonic. Continuant el camí, i un cop passat l'estany de la Cabana, hem iniciat un pendent més pronunciat: hem arribat al refugi d'Amitges.
Al refugi d'Amitges ens hem aturat a contemplar el paisatge i hem seguit el camí. Vora l'estany dels Barbs ens hem aturat a dinar un bon entrepà! El Carlets, un cop ha acabat de dinar, ha decidit posar els peus en remull i, per cert, l'aigua era ben freda! El Jordi i jo hem preferit fer una petita becaina...
De baixada, hem agafat un altre camí que ens ha portat al mirador de l'estany. Hem continuat vorejant l'estany de Sant Maurici pel costat contrari de pujada. I sense adonar-se'n ja se'ns ha fet l'hora de tornada a Espot.
Un cop a l'estany, hem esperat el taxi perquè ens recollís i hem anat cap a Espot, a l'apartament.
A Espot, hem arribat a quarts d'onze del matí, hem deixat les maletes a l'apartament i hem anat a buscar un taxi per anar cap al lloc més esperat: el magnífic Parc Nacional d'Aigüestortes i llac de Sant Maurici.
Un cop allí, no hem pogut deixar de contemplar el llac, la vegetació i els Encantats, muntanyes les quals ens acompanyaran durant tota l'aventura.
Avui, per ser el primer dia, hem decidit anar familiaritzant-nos amb el Parc Nacional i, per tant, hem optat per fer una ruta més lleugera, malgrat les sis hores de caminada.Primerament, ens hem dirigit cap el refugi d'Amitges passant per un sender tot vorejant l'estany de Sant Maurici, així com també contemplant la cascada de Ratera i arribant a l'estany que duu el mateix nom. A l'estany, hem pogut observar la presència d'alguns ànecs que dibuixaven un paisatge encara més bonic. Continuant el camí, i un cop passat l'estany de la Cabana, hem iniciat un pendent més pronunciat: hem arribat al refugi d'Amitges.
Al refugi d'Amitges ens hem aturat a contemplar el paisatge i hem seguit el camí. Vora l'estany dels Barbs ens hem aturat a dinar un bon entrepà! El Carlets, un cop ha acabat de dinar, ha decidit posar els peus en remull i, per cert, l'aigua era ben freda! El Jordi i jo hem preferit fer una petita becaina...
De baixada, hem agafat un altre camí que ens ha portat al mirador de l'estany. Hem continuat vorejant l'estany de Sant Maurici pel costat contrari de pujada. I sense adonar-se'n ja se'ns ha fet l'hora de tornada a Espot.
Un cop a l'estany, hem esperat el taxi perquè ens recollís i hem anat cap a Espot, a l'apartament.17 d'agost de 2010
Avui dimarts, hem pujat al Parc Nacional amb el taxi a les 9:30h i ens hem endinsat a la vall del riu Monestero, direcció al refugi Josep Maria Blanch. Als dos quilòmetres hem trobat l'estany de Monestero i, a partir d'aquí, com acostumen a fer els isards, ens hem enfilat a mà dreta fins la Collada de Cotè, superant un fort desnivell i aconseguint una alçada total de 2.550 metres. Des d'allí, hem obtingut unes magnífiques vistes i la solitud de l'indret ens ha permès gaudir, encara més, d'un dia molt especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada