PUIG CABRÉ (TORRE PETROL)

26 d'agost de 2010

Són moltes les vegades que hem pujat a aquest punt tant emblemàtic per a nosaltres, ja que des de Picamoixons en menys d'una hora ets al cim contemplant bona part del camp de Tarragona i la Conca de Barberà.

Avui la Maria i jo hem decidit pujar-hi a esmorzar tot desafiant una calor asfixiant com bé ens van enunciant dia rera dia els meteoròlegs. En molts moments ens hem preguntat: "- i què fem tirant amunt amb aquesta calitja?" quan podríem esmorzar tranquil·lament a casa amb un suc ben fresc. Doncs bé, això és el que té la passió cap a la muntanya.

Ens pensàvem que seríem els únics a trepitjar els 525 m del cim, però estàvem equivocats. Hem trobat un valent ciclista que tot fent un parèntesis en el recorregut cap el Pas del Bou, ha estirat una mica les cames fins la Torre deixant la bicicleta "aparcada" sota uns matolls, a l'inici del senderó. Un cop al cim, també hem intercanviat unes paraules amb una excursionista que venia de Lilla fent un tomb circular (Lilla, Pas del Bou, Puig Cabré, La Riba, Vilaverd i Lilla). I ja descendint, ens hem creuat amb dos excursionistes, també atrets per aquesta muntanya.

TOSSAL GROS

22 d'agost de 2010

Aquest calorós diumenge d'agost ens hem trobat amb el Carlets, el Jordi i la Maria i hem decidit pujar un bonic cim que separa la Conca de Barberà i l'Alt Camp: el Tossal Gros (867 m), també conegut com el Morrot de Sant Jordi, o bé el nas del gegant, degut a la forma que té la muntanya quan s'observa, per exemple, des de Montblanc.

Hem iniciat el camí per Figuerola del Camp i hem baixat per la part de Prenafeta, tornant al punt d'inici fent un tomb circular.


Ha estat una escapada del tot aconsellable per aquelles persones que no coneguin la zona.

PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

16 d'agost de 2010

Hem sortit a les 7 del matí direcció a Espot, indret on ens allotjarem durant aquests dos propers dies.
A Espot, hem arribat a quarts d'onze del matí, hem deixat les maletes a l'apartament i hem anat a buscar un taxi per anar cap al lloc més esperat: el magnífic Parc Nacional d'Aigüestortes i llac de Sant Maurici.
Un cop allí, no hem pogut deixar de contemplar el llac, la vegetació i els Encantats, muntanyes les quals ens acompanyaran durant tota l'aventura.


Avui, per ser el primer dia, hem decidit anar familiaritzant-nos amb el Parc Nacional i, per tant, hem optat per fer una ruta més lleugera, malgrat les sis hores de caminada.
Primerament, ens hem dirigit cap el refugi d'Amitges passant per un sender tot vorejant l'estany de Sant Maurici, així com també contemplant la cascada de Ratera i arribant a l'estany que duu el mateix nom. A l'estany, hem pogut observar la presència d'alguns ànecs que dibuixaven un paisatge encara més bonic. Continuant el camí, i un cop passat l'estany de la Cabana, hem iniciat un pendent més pronunciat: hem arribat al refugi d'Amitges.

Al refugi d'Amitges ens hem aturat a contemplar el paisatge i hem seguit el camí. Vora l'estany dels Barbs ens hem aturat a dinar un bon entrepà! El Carlets, un cop ha acabat de dinar, ha decidit posar els peus en remull i, per cert, l'aigua era ben freda! El Jordi i jo hem preferit fer una petita becaina...


De baixada, hem agafat un altre camí que ens ha portat al mirador de l'estany. Hem continuat vorejant l'estany de Sant Maurici pel costat contrari de pujada. I sense adonar-se'n ja se'ns ha fet l'hora de tornada a Espot.

Un cop a l'estany, hem esperat el taxi perquè ens recollís i hem anat cap a Espot, a l'apartament.

17 d'agost de 2010

Avui dimarts, hem pujat al Parc Nacional amb el taxi a les 9:30h i ens hem endinsat a la vall del riu Monestero, direcció al refugi Josep Maria Blanch. Als dos quilòmetres hem trobat l'estany de Monestero i, a partir d'aquí, com acostumen a fer els isards, ens hem enfilat a mà dreta fins la Collada de Cotè, superant un fort desnivell i aconseguint una alçada total de 2.550 metres. Des d'allí, hem obtingut unes magnífiques vistes i la solitud de l'indret ens ha permès gaudir, encara més, d'un dia molt especial.