ESCÒCIA - HIGHLANDS

15,16 i 17-07-2011


Ver Highlands en un mapa más grande


Aprofitant l'estada a Edimburg, el passat cap de setmana 15, 16 i 17 de juliol vam fer una escapada cap a les terres altes d'Escòcia, les Highlands.

Amb un cotxe de lloguer i tot el que representa el volant a la dreta i conduir per l'esquerra. Una nova experiència, sens dubte! La Sara , l'Idoia, la Maria i un servidor ens vam dirigir cap el nostre primer destí: el poble pesquer d'Oban, a la costa occidental, on hi vam fer nit.

De bon matí, vam continuar cap el nord resseguint la falla geològica Great Glen, que forma un conjunt de valls esdevenint un camí natural des de Fort William al sud fins Inverness al nord. A mig camí, a Fort Augustus, vam dinar. A tocar tenim el Llac Ness de parada obligatòria per recórrer les ruines del castell Urquhart i visitar al nostre amic Nessie. Amb la tarda avançada vam arribar al destí del dissabte: Inverness, principal ciutat de les Highlands.



L'endemà i última jornada de l'excursió, vam tancar el circuit circular dirigint-nos primer cap a l'extrem est a través de la costa. Fascinants les vistes al mar des de l'escarpada costa i verticals penya-segats. Vam parar a dinar al poble de Peterhead, continuant tot seguit cap al sud direcció edimburg passant per Aberdeen i Dundee.

TRISTESA NEGRA

Estic a Escòcia des de fa uns dies amb la Maria. I quan arribi a Picamoixons i miri cap a la Pena Blanca només veuré un sol color. El negre carbó serà l'indicatiu del devastador incendi. En pocs segons el que hi era ja no hi és.

Us adjunto unes fotos que m'ha enviat el Carlets d'aquesta lamentable notícia.

PEDRAFORCA - Pollegó Superior ( 2506 m )

09/07/2011


Ver Pujada al Pedraforca en un mapa más grande

Feia temps que ho comentàvem. Teníem moltes ganes de pujar al Pedraforca, uns dels cims mítics de l'excursionisme al nostre país. L'hem de vist des de molts angles, perspectives i contextos, però ens faltava sentir-lo d'aprop, trepitjar-lo en primera persona.

Juntament amb el Joan i el Carlets, vam partir de Picamoixons ben d'hora. Teníem més de dues hores ben bones de camí fins al poble de Gósol on iniciaríem la ruta. Segurament no és la ruta més habitual d'ascensió ja que tenim constància que la major part de gent puja per l'altre vessant, pel refugi Lluis Estasen. Ara ja podem afirmar que la bellesa del camí escollit no presenta ambigüitats.

Botes ben cordades, motxilles a l'esquena i bastons en mà iniciem la següent circular pel massís del Pedraforca (Gósol - Font Terrers - Coma dels Carners - Collada del Teuler - Coll Verdet - Pollegó Superior - Enforcadura - Tartera de Gósol - Serra de la Tossa - Gósol ).




Travassem el poble seguint les marques dels GR 150 i 107 i del PR C-123. Un cop passada l'àrea recreativa de Font Terrers, es deixen les marques dels GR i es seguieixen les grogues i blanques del PR. Anem guanyant metres sense pausa conforme es transcorre a través del bosc. El cor s'accelera i la suor ens empapa. La vegetació s'aclara i fem una parada per agafar forces i hidratar-nos. Ens creuem amb poca gent. Un corredor de la zona ens comenta que és una cara de la muntanya poc transitada.



Un cop arribem a la carena, les vistes a banda i banda són molt aèries i espectaculars. L'anem resseguint fins arribar al Coll del Verdet, punt de confluència amb els excursionistes que pugen per l'altra vessant. Toca guardar bastons ja que ens trobem apunt de començar una serie de grimpades i desgrimpades successives. Vigilant on posem els peus, anem avançant. Ja tenim el nostre objectiu aprop. A quarts d'una arribem al Pollegó Superior, el punt més alt del Pedraforca.




Amb gran satisfacció, observem amb la boca oberta les magnífiques vistes a banda i banda. Costa trobar paraules per descriure el que veuen els ulls. Ens fem, per descomptat, unes quantes fotos per immortalitzar el moment. A l'hora que ens cruspim l'entrepà.

Passada mitja hora al cim, iniciem el descens. Un cop arribem a l'enforcadura, el nostre camí segueix a la dreta baixant per l'enorme pedregar de la tartera de Gósol. Un cop superat aquest tram ens endinsem al bosc de la Serra de la Tossa. El senderó baixa amb fort pendent provocant, degut a la llarga baixada acumulada, que els genolls es carreguin i ho acusin.

Mica en mica , anem visionant la part final. Deixem el bosc i a través d'una pista arribem a Gósol.
Sobretot, tenim molta set. Entrem disparats a un hostal, davant on hem deixat aparcat el cotxe, a fer un refresc que entra d'allò més bé. L'error, però, és no fer cap estirament. Ho patirem els propers dies amb unes enormes agulletes, eh nois!

PD: Per qui encara no ho sàpiga. El Joan se'ns casa el mes que ve!

SERRA DE LES GUIXERES

30/06/2011

La sort de viure en un poble envoltat de muntanyes és que a la mínima t'hi pots escapar a fer un tomb. L'últim dia de juny vaig quedar amb dos bons amics (el Joan i el Carlets) per anar a fer una circular per la Serra de les Guixeres (Picamoixons-Puigcabrer-Pas del Bou- Fonstcaldes -Picamoixons). També ens va acompanyar el Roc, el gos del Joan.



Vam iniciar la ruta des del Mas de'n Puató, quan el sol ja anava a la baixa. S'ha de fer d'aquesta manera a ple estiu. En poc més de mitja hora ja erem al cim del Puigcabrer (Torre d'en Petrol). L'últim tram d'ascens és força empinat i exigeix una respiració ben compassada. Un cop dalt, vam aprofitar per fer-nos unes fotos i observar la bona panoràmica que s'obre sota nostre. Tot seguit vam continuar com si baixéssim cap a La Riba i un cop descendits uns metres , el Joan ens va ensenyar un senderó que va a parar a la pista del Pas del Bou.

Quan s'agafa la pista, aquesta va iniciant un constant ascens fent esses. Xino xano i havent completat el Pas del Bou recorrent la Serra de les Guixeres, s'arriba a l'encreuament dels quatre camins: a l'esquerra aniríem cap a Fontscaldes, recta cap a Valls i a la dreta cap a Picamoixons. Agafem aquesta última opció per retornar al poble.

Resumint, una tarda ben distesa amb la bona companyia de les amistats.

PD: Próxima estació: Pedraforca...?

BOSCOS DE POBLET (PNIN)- BARRANC DEL TITLLAR- TOSSAL DE LA BALTASSANA

22/06/2011

Tal com vam fer ahir, avui ens hem tornat a endinsar per la bellesa del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. Hem iniciat l'excursió a l'àrea de lleure de la Font de la Teula, la trobem pujant per la carretera de Poblet a Prades. La calor apreta, diria que amb més intensitat que la jornada d'ahir. Xafogor de solstici d'estiu.




Ens posem en marxa un cop deixat el cotxe. El barranc del Titllar se'ns presenta davant nostre, replet de vegetació. En aquesta part baixa, l'alzinar és el gran protagonista deixant un reguitzell de belles postals a banda i banda del sender. La calor ens deix ben empapats i la set es va acusant.

Portem uns tres quarts d'hora de camí quan arribem a la casa forestal del Titllar, aprofitem per beure i agafar forces pel tram dur del dia. És a dir, l'ascens fins el punt més alt de les muntanyes de Prades, el Tossal de la Baltassana. Un cop hem deixat la casa forestal, tenim l'opció d'establir un recorregut circular. Pujarem al Tossal per la Font del Mas d'en Pagès i baixarem pel Coll del Bosc.

Quan ja anem arribant a la part alta, podem contemplar unes de les riqueses de la flora de Poblet: el roure reboll i el teix. De fet, el recorregut que estem fent, es coneix com l'itinerari per la teixeda i la roureda de roure reboll. És l'únic punt de Catalunya on podem trobar aquesta espécie de roure.




Arribem al punt més alt del dia, el Tossal de la Baltassana. Tenim unes boniques vistes del conjunt de les muntanyes de Prades i el Montsant. A sota ens queda la població de Prades.
Descansem uns minuts i aprofitem per menjar-nos unes sucosos fruits: peres del castell (o de Sant Joan) i albercocs de l'hort de la Maria.




Durant el descens i retorn cap a l'àrea de la Teula, tornem a tenir la sort com ahir, d'observar uns petits i despistats porcs senglars. Moments únics.