21/06/2011
Els boscos de Poblet, sens dubte, són la nineta dels nostres ulls. Sempre que podem ens hi perdem unes hores.. Bé s'ho mereix. L'indret és un paratge excepcional, una reserva de fauna salvatge, d'elevada riquesa botànica i geològica. El temps flueix a un altre ritme quan et trobes inmers en els seus camins i senderons.
A l'escapada d'avui ens hem endinsat pel barranc de Castellfollit, deixant el cotxe a la casa forestal del mateix nom. Cal destacar els singulars castanyers centenaris que trobem poc abans d'arribar a la casa.
Iniciem el recorregut a peu per una pista forestal. Acompanyats a banda i banda, sobretot, per pins rojos i alzines (Poblet és una de les principals reserves d'alzines de Catalunya). De cop i volta , sentim remenar el sotabosc. Es tracta d'uns petits pocs senglars que s'escapen dels humans invasors del seu territori. N'aconseguim visionar bé un, però no estem a temps ni molt menys de treure la càmera fotogràfica.
Decidim pujar per un senderó que mai havíem trepitjat. Fent ziga zaga guanyem alçada i arribem dalt a la carena per on passa el GR 171 (tram Rojals - Prades). En aquest punt observem un elegant cabirol. Tenim, per tant, la sort de veure un altre exemplar dels tresors de la fauna de Poblet. Ens haurem, això sí, de conformar amb la fotografia mental del moment, ja que tampoc estem a temps d'immortalitzar la presència del cabirol amb la càmara.
Seguint el mateix senderó de pujada, baixem altre cop cap a la pista forestal i ens dirigim cap el punt d'inici del nostre passeig d'avui.
A l'escapada d'avui ens hem endinsat pel barranc de Castellfollit, deixant el cotxe a la casa forestal del mateix nom. Cal destacar els singulars castanyers centenaris que trobem poc abans d'arribar a la casa.
Iniciem el recorregut a peu per una pista forestal. Acompanyats a banda i banda, sobretot, per pins rojos i alzines (Poblet és una de les principals reserves d'alzines de Catalunya). De cop i volta , sentim remenar el sotabosc. Es tracta d'uns petits pocs senglars que s'escapen dels humans invasors del seu territori. N'aconseguim visionar bé un, però no estem a temps ni molt menys de treure la càmera fotogràfica.
Decidim pujar per un senderó que mai havíem trepitjat. Fent ziga zaga guanyem alçada i arribem dalt a la carena per on passa el GR 171 (tram Rojals - Prades). En aquest punt observem un elegant cabirol. Tenim, per tant, la sort de veure un altre exemplar dels tresors de la fauna de Poblet. Ens haurem, això sí, de conformar amb la fotografia mental del moment, ja que tampoc estem a temps d'immortalitzar la presència del cabirol amb la càmara.
Seguint el mateix senderó de pujada, baixem altre cop cap a la pista forestal i ens dirigim cap el punt d'inici del nostre passeig d'avui.
