RIUDECANYES - CASTELL D'ESCORNALBOU

17/10/2010

El Carlets, la Maria i jo ens vam engrescar el passat diumenge 17 d'ocubre a assistir a la caminada Riudecanyes-Castell d'Escornalbou. En realitat es tracta d'una cursa de muntanya on hi ha la possibilitat de fer el recorregut caminant amb dorsal i temps cronometrat. Els caminants vam sortir una hora i mitja abans dels corredors.


Acompanyats per un vent considerable , vam iniciar l'itinerari vorejant el pantà de Riudecanyes per l'esquerra arribant al poble de Duesaigües. Poc a poc el desnivell augmentà considerablement per enfilar les fortes rampes que ens van portar fins dalt al Castell d'Escornalbou. Des d'allí teníem unes fantàstiques vistes de verticals cingles d'enfront.

Tot seguit vam iniciar el descens que ens portà al punt de partida on ens esperava un suculent esmorzar a base de llonganissa i pa amb tomàquet.

Cal dir que una caminada d'aquest tipus provoca una menor obervació de l'entorn degut a que les parades són mínimes. Va ser una experiència diferent però amb ganes de tornar-hi un altre dia amb més tranquilitat. El lloc s'ho mereix.

TRES TARDES A LES OBAGUES

A l'agenda d'activitats que teníem previstes la Maria i jo per aquest pont, d'entrada no hi havia previst anar al bolet. Doncs bé, finalment van ser 3 tardes (dissabte, dilluns i dimarts) d'intensa activitat buscant, sobretot ,mucoses (llenegues) negres i rovellons.



Vam tenir com a guia el tiet de la Maria , un expert bolataire, que ens portà a nosaltres dos i altres membres de la família per boniques obagues de la Conca de Barberà. La climatologia de les últimes setmanes ha propiciat que de moment sigui una bona temporada com diuen els experts.



Vam disfrutar plegant i plegant sense parar. Precioses mucoseres a les zones ombrívoles i sorprenents rovalloneres on a la mínima els xafàvem o bé se'n deixàvem força per plegar.



Un pont on no vam practicar senderisme propiament dit, però caminant i caminant amunt i avall per la muntanya sense pausa.

VIA VERDA DE LA TERRA ALTA

Ja feia temps que teníem en ment fer una via verda amb bicicleta tota la colla per passar un dia distès seguint un recorregut apte per tothom.

Finalment vam ser 3 parelles (la Dunia i el Joan, la Mireia i el David i la Maria i jo) qui el passat 3 d'octubre vam decidir passar un bon diumenge plegats. Com així va ser i que en realitat és la principal finalitat d'aquests tipus d'activitats.

Tant la Maria com jo feia una bona colla d'anys que no pujàvem a la bicicleta per fer uns quants km. Fins i tot el Joan me'n tingué de deixar una. Però la veritat que tot i els 40 km realitzats (Pinell de Brai-Horta de Sant Joan-Pinell de brai) cal dir que en cap moment es van fer gens pesats. El contrari, gairebé es fan sense voler guanyant desnivell de forma molt progressiva i sense dificultat.

La sensació que queda és les ganes de tonar-ho a repetir, com així serà de ben segur.

MIRAMAR - LA COGULLA

La tarda del 25 de setembre, el Jordi i jo vam fer una escapada fins el cim de la Cogulla, indret on hi ha les antenes de Miramar. Des d'allí, i aprofitant l'esplèndida visibilitat que ens brindava aquell dia, vam poder contemplar les magnífiques vistes de tot el camp de Tarragona.

Des de Figuerola vam deixar el cotxe en una cruïlla entre el GR 175, que ve del coll de Prenafeta, i el GR7 que ens porta cap a Miramar.

En una hora vam arribar al poble de Miramar, i un cop allí, vam agafar el camí que ens portà al cim. Sens dubte, una excursió propera a casa nostra i que val la pena repetir-la més vegades.

MATAGALLS

El passat dissabte dia 3 de setembre vam anar, de nou, el Carlets, el Jordi i jo a fer una nova sortida. Aquesta vegada al Matagalls, al bonic Parc Natural del Montseny. Una mítica excursió que feia temps volíem realitzar. Ens vam llevar ben d'hora, ja que teníem un parell d'hores per endavant. Vam deixar el cotxe al Coll de Sant Marçal, on vam començar la ruta que, tot seguint el GR-5.2 ens portarà al cim de la segona muntanya més alta del Montseny, després del Turó de l'home.

De seguida, ens endinsem a la fageda i el camí s'enfila de valent fent ziga-ziga. Passades aquestes rampes inicials, el camí es suavitza fins arribar al Coll Pregón, punt de confluència de diversos camins on també s'hi pot contemplar el monolit en homenatge al gran mestre violoncel·lista Pau Casals.

A partir d'aquí, tornem a guanyar alçada fins arribar a la carena que ens conduirà a la creu que corona el Matagalls. Ni molt menys estem sols, són molts els excursionistes que han decidit fer la mateixa sortida.

Després d'esmorzar emprenem el descens que ens conduirà una altra vegada al punt d'inici.

Sens dubte ens hem guanyat un bon dinar!